Els excipients tenen múltiples funcions, incloent principalment els aspectes següents:
Conformació i modelat: els excipients poden convertir els fàrmacs en preparats que satisfan les necessitats de la medicació clínica, com ara afegir dissolvents a preparats líquids, afegir diluents i adhesius a comprimits, etc.
Millorar l'estabilitat dels fàrmacs: els excipients poden augmentar l'estabilitat química, física i biològica dels fàrmacs. Per exemple, els estabilitzadors químics poden prevenir l'oxidació dels fàrmacs, i els estabilitzadors físics com els agents de suspensió i els emulsionants poden millorar les propietats físiques dels fàrmacs.
Reduir les reaccions adverses dels fàrmacs: mitjançant l'ús d'excipients específics, es poden reduir les reaccions adverses dels fàrmacs. Per exemple, les pastilles amb recobriment entèric poden protegir els fàrmacs de ser destruïts per l'àcid gàstric, de manera que puguin jugar plenament el seu paper als intestins.
Regular l'efecte dels fàrmacs: els excipients poden ajustar la durada de l'acció del fàrmac, fent-los tenir funcions com ara l'alliberament ràpid, l'alliberament sostingut i l'orientació. A més, els excipients també poden millorar les necessitats fisiològiques dels fàrmacs, com ara tampons, agents isotònics, aromatitzants, etc.
Altres funcions: Els excipients també es poden utilitzar com a materials auxiliars per facilitar el procés de preparació. Per exemple, els lubricants poden millorar les propietats en pols dels fàrmacs i fer que la producció de preparats sòlids sigui més suau.
